Perquè el que comença, acaba. El que somies, acaba complint-se. A qui estimes, no t'estima. Quan camines, caus. Quan caus, t'aixeques. Observes, busques fins a trobar aquell camí que et porti a la felicitat. Però durant aquest camí les amistats marxen, els somnis semblen no fer-se realitat mai, aquell noi del qual t'enamores s'enamora d'un altre, te'n adones de l'importància de les coses, de l'esforç i de tot i que el camí sigui llarg, dolorós i potser, cansat, has de seguir caminant, per molt que costi, per moltes llàgrimes que caiguin, per molts somriures que s'esborrin. Perquè així és la vida. I perquè, quan menys te'n adonis, somriuràs.